Bibliografia recomanada · PU2504
⏳Cercant les referències al catàleg...
Peraire Ibáñez, J., i Pasqual Portalés Llop, E. (2012). Català per als mitjans de comunicació (Col·lecció Sapientia, 61). Universitat Jaume I, Servei de Comunicació i Publicacions. https://doi.org/10.978-84-695-3671-1
Vellón Lahoz, J. (2014). Lengua española para comunicadores. UJI, col. Sapientia. http://hdl.handle.net/10234/93830
Diccionaris, vocabularis i materials afins: Acadèmia Valenciana de la Llengua. Diccionari normatiu valencià. http://www.avl.gva.es/lexicval/
Alcover-Moll-Sanchis. Diccionari català-valencià-balear. http://dcvb.iecat.net/
Institut d’Estudis Catalans. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat/
Ben dit! https://www.youtube.com/playlist?list=PL4aNHE-m8UC5WywT2Lw1fKbNBSbHejcet
Esteve, F., i Melià, J. (Dirs.). (2006). Gramàtica zero. Universitat de València, Servei de Política Lingüística. https://www.uv.es/splweb/documents/Gramatica_zero.pdf
Gómez, L. (1999). Manual del español correcto. Arco.
Montolío, E. (coord.) (2000). Manual práctico de escritura académica. Ariel.
Real Academia Española (2005). Diccionario panhispánico de dudas. http://www.rae.es
Adam, J.M. y M. Bonhomme (2000). La argumentación publicitaria. Cátedra.
Baró, T. (2011). Parlar i convèncer: Receptes per a fer bones presentacions en públic. Serbal.
Bassols, M., & Segarra, M. (Eds.). (2009). El col·loquial mediatitzat. Eumo Editorial.
Bibiloni, G. (1997). Llengua estàndard i variació lingüística. Edicions 3 i 4.
Camps, M. (2020). Parla'm amb estil. Eumo Editorial.
Cassany, D. (2018). La cuina de l'escriptura. Labutxaca.
Castellà, J. M., & Vilà, M. (2002). La llengua oral formal: una fesomia gramatical pròpia. En M. Vilà (coord.), La llengua oral formal (pp. 95-109).
Castellanos, J. A. (2004). Manual de pronunciació. Eumo.
Clua, P. (2021). 101 dubtes del català resolts per l'Optimot. Rosa dels Vents.
Cros, A., Segarra, M., & Torrent, A. M. (Eds.). (2000). Llengua oral i llengua escrita a la televisió. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Cuenca, M. J. (2008). Gramàtica del text. Edicions Bromera.
Duque, E. (2020). Oralidad e imagen en el discurso publicitario de las redes sociales. ORALIA, 24(2), 237-261.
Escribano, A. (2018). La redacción publicitaria. Síntesis.
Incorrecta, L. (2021). Parla bé, collons!: La guia més incorrecta del català. Montena.
Koťátková, A. (2023). Atrició fonològica i desestabilització de l'estàndard en la televisió valenciana. Zeitschrift für Katalanistik, 36, 237–262. 10.46586/ZfK.2023.237-262
Lomas, C. (1996). El arte de seducir y convencer. El lenguaje de la publicidad. Longman.
Paloma, D., Mas, J. À., & Montserrat, M. (2017). Diccionari de dubtes del català oral. http://www.llengua.info/ddcor
Robles Ávila, S. y Romero Gualda, M.ª V. (coords.) (2010): Publicidad y lengua española. Un estudio por sectores, Sevilla, Comunicación Social.
Rodríguez Rosique, S. y Provencio Garridos, H. (2012). Gigantes contra molinos: una explicación pragmática de la ironía y el humor en publicidad. Revista de investigación lingüística, 15, 251-267.
Romero, M. V. (coord.) (2005). Lenguaje publicitario. Ariel.
Saborit, J. (2009). Millorem la pronúncia. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Sunyol, V. (2013). Escriptura creativa: Recursos i estratègies. Eumo.
Tusón, J. (1999). Com és que ens entenem? (Si és que ens entenem). Empúries.
Vallverdú, F. (2000). El català estàndard i els mitjans audiovisuals. Edicions 62 - Televisió de Catalunya. Pràctiques Lingüístiques, 3.
Velando, M. (2010). ¿Cómo escribir correctamente un trabajo académico en lengua española? USE, Universitat Jaume I.
Vellón Lahoz, J. (2014). Lengua española para comunicadores. UJI, col. Sapientia. http://hdl.handle.net/10234/93830
Vellón Lahoz, J. (2015). Norma y estilo en los libros de redacción, Salamanca, Comunicación y Sociedad