Bibliografia Recomanada UJI

Bibliografia recomanada · PU2504

Cercant les referències al catàleg...

  • Peraire Ibáñez, J., i Pasqual Portalés Llop, E. (2012). Català per als mitjans de comunicació (Col·lecció Sapientia, 61). Universitat Jaume I, Servei de Comunicació i Publicacions. https://doi.org/10.978-84-695-3671-1

  • Vellón Lahoz, J. (2014). Lengua española para comunicadores. UJI, col. Sapientia. http://hdl.handle.net/10234/93830

  • Diccionaris, vocabularis i materials afins: Acadèmia Valenciana de la Llengua. Diccionari normatiu valencià. http://www.avl.gva.es/lexicval/

  • Alcover-Moll-Sanchis. Diccionari català-valencià-balear. http://dcvb.iecat.net/

  • Institut d’Estudis Catalans. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat/

  • Ben dit! https://www.youtube.com/playlist?list=PL4aNHE-m8UC5WywT2Lw1fKbNBSbHejcet

  • Esteve, F., i Melià, J. (Dirs.). (2006). Gramàtica zero. Universitat de València, Servei de Política Lingüística. https://www.uv.es/splweb/documents/Gramatica_zero.pdf

  • Gómez, L. (1999). Manual del español correcto. Arco.

  • Montolío, E. (coord.) (2000). Manual práctico de escritura académica. Ariel.

  • Real Academia Española (2005). Diccionario panhispánico de dudas. http://www.rae.es

  • Adam, J.M. y M. Bonhomme (2000). La argumentación publicitaria. Cátedra.

  • Baró, T. (2011). Parlar i convèncer: Receptes per a fer bones presentacions en públic. Serbal.

  • Bassols, M., & Segarra, M. (Eds.). (2009). El col·loquial mediatitzat. Eumo Editorial.

  • Bibiloni, G. (1997). Llengua estàndard i variació lingüística. Edicions 3 i 4.

  • Camps, M. (2020). Parla'm amb estil. Eumo Editorial.

  • Cassany, D. (2018). La cuina de l'escriptura. Labutxaca.

  • Castellà, J. M., & Vilà, M. (2002). La llengua oral formal: una fesomia gramatical pròpia. En M. Vilà (coord.), La llengua oral formal (pp. 95-109).

  • Castellanos, J. A. (2004). Manual de pronunciació. Eumo.

  • Clua, P. (2021). 101 dubtes del català resolts per l'Optimot. Rosa dels Vents.

  • Cros, A., Segarra, M., & Torrent, A. M. (Eds.). (2000). Llengua oral i llengua escrita a la televisió. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

  • Cuenca, M. J. (2008). Gramàtica del text. Edicions Bromera.

  • Duque, E. (2020). Oralidad e imagen en el discurso publicitario de las redes sociales. ORALIA, 24(2), 237-261.

  • Escribano, A. (2018). La redacción publicitaria. Síntesis.

  • Incorrecta, L. (2021). Parla bé, collons!: La guia més incorrecta del català. Montena.

  • Koťátková, A. (2023). Atrició fonològica i desestabilització de l'estàndard en la televisió valenciana. Zeitschrift für Katalanistik, 36, 237–262. 10.46586/ZfK.2023.237-262

  • Lomas, C. (1996). El arte de seducir y convencer. El lenguaje de la publicidad. Longman.

  • Paloma, D., Mas, J. À., & Montserrat, M. (2017). Diccionari de dubtes del català oral. http://www.llengua.info/ddcor

  • Robles Ávila, S. y Romero Gualda, M.ª V. (coords.) (2010): Publicidad y lengua española. Un estudio por sectores, Sevilla, Comunicación Social.

  • Rodríguez Rosique, S. y Provencio Garridos, H. (2012). Gigantes contra molinos: una explicación pragmática de la ironía y el humor en publicidad. Revista de investigación lingüística, 15, 251-267.

  • Romero, M. V. (coord.) (2005). Lenguaje publicitario. Ariel.

  • Saborit, J. (2009). Millorem la pronúncia. Acadèmia Valenciana de la Llengua.

  • Sunyol, V. (2013). Escriptura creativa: Recursos i estratègies. Eumo.

  • Tusón, J. (1999). Com és que ens entenem? (Si és que ens entenem). Empúries.

  • Vallverdú, F. (2000). El català estàndard i els mitjans audiovisuals. Edicions 62 - Televisió de Catalunya. Pràctiques Lingüístiques, 3.

  • Velando, M. (2010). ¿Cómo escribir correctamente un trabajo académico en lengua española? USE, Universitat Jaume I.

  • Vellón Lahoz, J. (2014). Lengua española para comunicadores. UJI, col. Sapientia. http://hdl.handle.net/10234/93830

  • Vellón Lahoz, J. (2015). Norma y estilo en los libros de redacción, Salamanca, Comunicación y Sociedad