Bibliografia recomanada · HU2421
⏳Cercant les referències al catàleg...
Gribbin, J., Historia de la ciencia. 1543-2001. Barcelona, Crítica. 2003.
Alonso, C. J. (2001). Historia básica de la ciencia. Navarra: Eunsa.
Ordoñez, J., Navarro, V., Sánchez Ron, J. M. (2015). Historia de la ciencia. Barcelona: Austral.
Solís, C. y Selles, M., Historia de la ciencia, Madrid, Espasa. 2013.
Ayer, A. J. (1936). Language, Truth, and Logic. Gollancz.
Bunge, M. (1975). Teoría y realidad. Ariel.
Bunge, M. (2000). La investigación científica. Siglo XXI.
Carnap, R. (1966). Philosophical Foundations of Physics. Basic Books.
Cassirer, E. (1979). El problema del conocimiento en la filosofía y en la ciencia contemporánea (cuatro vols.). FCE.
Chalmers, A. (2000). ¿Qué es esa cosa llamada ciencia? (tercera ed.). Siglo XXI.
Chalmers, A. F. (2013). ¿Qué es esa cosa llamada ciencia? (What is this thing called science?). Siglo XXI Editores.
Cortina, A. (2008). La Escuela de Francfort. Crítica y Utopía. Síntesis.
Cortina, A. (2012). Guía Comares de Neurofilosofía práctica. Comares.
Díez, J.A. i Moulines, U. (2008). Fundamentos de Filosofía de la ciencia (tercera ed.). Ariel.
Estany, A. (1993). Introducción a la filosofía de la ciencia. Crítica.
Feyerabend, P. (1975). Contra el método. Tecnos.
Feyerabend, P. (1984). Adiós a la razón. Tecnos.
Floridi, L. (2014). The fourth revolution: how the infosphere is reshaping human reality.
García-Marzá, D. y Calvo, P. (2022). Algorithmic democracy: A critical perspective from deliberative democracy. Cham: Springer.
Gödel, K. (1931). Sobre proposiciones formalmente indecidibles de Principia Mathematica y sistemas afines.
Goldstein, R. (2007). Gödel. Paradoja y vida. Antoni Bosch editor.
Habermas, J. (1999). Ciencia técnica como ideología. Tecnos.
Haraway, D. J. (1991). Ciencia, cyborgs y mujeres: la reinvención de la naturaleza.
Hempel, C. G. (1965). Aspects of Scientific Explanation. Free Press.
Huseerl, E. (1991). La crisis de las ciencias europeas. Crítica.
Kant, Immanuel. (1998). Crítica de la razón pura. Traducido por Pedro Ribas. Alfaguara.
Kuhn, Th. (1981). La estructura de las revoluciones científicas. FCE.
Lakatos, I. (1970). Falsification and the Methodology of Scientific Research.
Laudan, L. (1993). La ciencia y el relativismo. Alianza.
Moulines, U. (1993). La ciencia, estructura y desarrollo. Trotta.
Nagel, E. (1974). La estructura de la ciencia. Paidós.
O'Neil, C. (2016). Weapons of Math Destruction: How Big Data Increases Inequality and Threatens Democracy. Broadway Books.
Popper, K. (1980). La lógica de la investigación científica. Tecnos.
Popper, K. (1983). Conjeturas y refutaciones: el desarrollo del conocimiento científico. Paidós.
Popper, K. (2005). Conocimiento objetivo. Tecnos.
Radnitzky, A.G. et al. (1982). Progreso y racionalidad en la ciencia. Alianza.
Rescher, N. (1980). La primacía dela práctica. Tecnos.
Rescher, N. (1981). Sistematizacón cognoscitiva. Siglo XXI.
Rescher, N. (1993). La racionalidad. Tecnos.
Rescher, N. (1994). Los límites de la ciencia. Tecnos.
Seifert, A. (1977). Teoría de la ciencia. Herder.
Stegmüller, W. (1983). Estructura y dinámica de las teorías. Ariel.
Toulmin, S. (1979). El puesto de la razón en la ética. Alianza.
Turing, A. M. (1936). On computable numbers, with an application to the Entscheidungsproblem.
Wartofsky, M. (1968). Introducción a la filosofía de la ciencia. Alianza.
Zubiri, X. (1987). “Ciencia y realidad”, “La idea de naturaleza: la nueva física”, en: Naturaleza, Historia, Dios. Alianza.