Bibliografia Recomanada UJI

Bibliografia recomanada · HU2421

Cercant les referències al catàleg...

  • Gribbin, J., Historia de la ciencia. 1543-2001. Barcelona, Crítica. 2003.

  • Alonso, C. J. (2001). Historia básica de la ciencia. Navarra: Eunsa.

  • Ordoñez, J., Navarro, V., Sánchez Ron, J. M. (2015). Historia de la ciencia. Barcelona: Austral.

  • Solís, C. y Selles, M., Historia de la ciencia, Madrid, Espasa. 2013.

  • Ayer, A. J. (1936). Language, Truth, and Logic. Gollancz.

  • Bunge, M. (1975). Teoría y realidad. Ariel.

  • Bunge, M. (2000). La investigación científica. Siglo XXI.

  • Carnap, R. (1966). Philosophical Foundations of Physics. Basic Books.

  • Cassirer, E. (1979). El problema del conocimiento en la filosofía y en la ciencia contemporánea (cuatro vols.). FCE.

  • Chalmers, A. (2000). ¿Qué es esa cosa llamada ciencia? (tercera ed.). Siglo XXI.

  • Chalmers, A. F. (2013). ¿Qué es esa cosa llamada ciencia? (What is this thing called science?). Siglo XXI Editores.

  • Cortina, A. (2008). La Escuela de Francfort. Crítica y Utopía. Síntesis.

  • Cortina, A. (2012). Guía Comares de Neurofilosofía práctica. Comares.

  • Díez, J.A. i Moulines, U. (2008). Fundamentos de Filosofía de la ciencia (tercera ed.). Ariel.

  • Estany, A. (1993). Introducción a la filosofía de la ciencia. Crítica.

  • Feyerabend, P. (1975). Contra el método. Tecnos.

  • Feyerabend, P. (1984). Adiós a la razón. Tecnos.

  • Floridi, L. (2014). The fourth revolution: how the infosphere is reshaping human reality.

  • García-Marzá, D. y Calvo, P. (2022). Algorithmic democracy: A critical perspective from deliberative democracy. Cham: Springer.

  • Gödel, K. (1931). Sobre proposiciones formalmente indecidibles de Principia Mathematica y sistemas afines.

  • Goldstein, R. (2007). Gödel. Paradoja y vida. Antoni Bosch editor.

  • Habermas, J. (1999). Ciencia técnica como ideología. Tecnos.

  • Haraway, D. J. (1991). Ciencia, cyborgs y mujeres: la reinvención de la naturaleza.

  • Hempel, C. G. (1965). Aspects of Scientific Explanation. Free Press.

  • Huseerl, E. (1991). La crisis de las ciencias europeas. Crítica.

  • Kant, Immanuel. (1998). Crítica de la razón pura. Traducido por Pedro Ribas. Alfaguara.

  • Kuhn, Th. (1981). La estructura de las revoluciones científicas. FCE.

  • Lakatos, I. (1970). Falsification and the Methodology of Scientific Research.

  • Laudan, L. (1993). La ciencia y el relativismo. Alianza.

  • Moulines, U. (1993). La ciencia, estructura y desarrollo. Trotta.

  • Nagel, E. (1974). La estructura de la ciencia. Paidós.

  • O'Neil, C. (2016). Weapons of Math Destruction: How Big Data Increases Inequality and Threatens Democracy. Broadway Books.

  • Popper, K. (1980). La lógica de la investigación científica. Tecnos.

  • Popper, K. (1983). Conjeturas y refutaciones: el desarrollo del conocimiento científico. Paidós.

  • Popper, K. (2005). Conocimiento objetivo. Tecnos.

  • Radnitzky, A.G. et al. (1982). Progreso y racionalidad en la ciencia. Alianza.

  • Rescher, N. (1980). La primacía dela práctica. Tecnos.

  • Rescher, N. (1981). Sistematizacón cognoscitiva. Siglo XXI.

  • Rescher, N. (1993). La racionalidad. Tecnos.

  • Rescher, N. (1994). Los límites de la ciencia. Tecnos.

  • Seifert, A. (1977). Teoría de la ciencia. Herder.

  • Stegmüller, W. (1983). Estructura y dinámica de las teorías. Ariel.

  • Toulmin, S. (1979). El puesto de la razón en la ética. Alianza.

  • Turing, A. M. (1936). On computable numbers, with an application to the Entscheidungsproblem.

  • Wartofsky, M. (1968). Introducción a la filosofía de la ciencia. Alianza.

  • Zubiri, X. (1987). “Ciencia y realidad”, “La idea de naturaleza: la nueva física”, en: Naturaleza, Historia, Dios. Alianza.