Bibliografia recomanada · PS1043
⏳Cercant les referències al catàleg...
Cantón, J. (2006). El peritaje psicológico en el ámbito de menores. En: J.C. Sierra, E.M. Jiménez i G. Buela-Casal (eds.) Psicología forense: manual de técnicas y aplicaciones (pàg. 272-294). Madrid: Biblioteca Nueva.
Carrasco, M.A. i Rubio, F. (2021). Psicología Jurídica y Forense. Vol. I. Aspectos Psicológicos y Legales Básicos. y Vol. II. Ámbitos de Aplicación. Editorial Sanz y Torres.
Catédra Santiago Grisolía. Curs del Prof. Dr. David Finkelhor. Los niños víctimas del abuso y la violencia: Un análisis evolutivo. València: Centro Reina Sofía Consejo General del Poder Judicial (2018).
Guía de buenas prácticas para la toma de declaración de víctimas de violencia de género. Protocolos y guías de actuación.
Cuervo, K. (2024). Violencia Filioparental: Causas y Consecuencias. En: Pozo, A. i Tortosa, M. (Coords.); Director: Tortosa,F. i Legaz, F. Psicología jurídica y forense del menor (pp. 381-396). Aranzadi.
Fariña, F. i Arce, R. (2006). El papel del psicólogo en casos de separación o divorcio. En: Sierra, J.C., Jimenez, G. i Buela-Casal, G. (eds.), Psicología forense: Manual de técnicas y aplicaciones (pàg. 246-271). Madrid: Biblioteca Nueva.
Gómez, M. R. (2021). Manual de Psicología Forense. Editorial Desclee de Brouwer.
Tejedor, A. (2001). La evaluación psicológica de la delincuencia infantil. En: F. Jiménez (coord.), Evaluación psicológica forense. Amarú: Salamanca.
Villanueva, L. i Cuervo, K. (2008). El menor víctima. En: Carpi, A., Gómez, C., Guerrero, C. i Palmero, F. (coords.), Violencia y Sociedad, (pàg. 43-57). Castellón: Universitat Jaime I.
Esteve, J. M. (1994). El malestar docente. Barcelona: Paidós.
Garaigordobil, M. i Oñederra, J. A. (2010). La violencia entre iguales. Revisión teórica y estrategias de intervención. Madrid: Pirámide.
Ortega, R. (2010, coord.). Agresividad injustificada, bullying y violencia escolar. Madrid: Alianza Editorial.
Ovejero, A., Smith, P. i Yubero, S. (2013). El acoso escolar y su prevención: perspectivas internacionales. Madrid: Biblioteca nueva.
Torrego, J. C. i Moreno, J. M. (2003). Convivencia y Disciplina en la escuela. El aprendizaje de la Democracia. Madrid: Alianza.
Trianes, M. V., Fernández, F.J. i Escobar, M. (2013). Convivencia escolar: evaluación e intervención para su mejora. Madrid: Síntesis.
Arruabarrena, M. I. i de Paúl, J. (2005). Maltrato a los niños en la familia: Evaluación y tratamiento. Madrid: Pirámide.
Catalán et al. (2024). Evaluación Psicológica Forense en los Procesos Contenciosos De Familia Guía de Buenas Prácticas. Asociación De Psicología Forense de la Administración de Justicia.
Cattanach, A. (2000). Working with Children who have been Subjected to Violence. En: Kemshall, H. i Pritchard, J. (eds.). Good practice in working with victims of violence (Vol. 8). Jessica Kingsley Publishers. (pàg. 62-74)
Cortés, M. R. (2003). Estrategias para mejorar el testimonio del niño en el juzgado. En: Duarte, J. C., i Arboleda, M. R. Guía para la evaluación del abuso sexual infantil. Ed. Pirámide.
Echeburúa, E. i de Corral, P. (2002). Manual de violencia familiar (segona edició). Madrid: Siglo XXI de España.
Garrido, E i Masip, J. (2001). “La evaluación psicológica en los supuestos abusos sexuales” En: Jiménez, F. Evaluación psicológica forense I (pàg. 25-59), Salamanca, Amarú.
González-Álvarez, M., Gesteira, C., Fernández-Arias, I. i García-Vera, M. P. (2010). Adolescentes que agreden a sus padres. Un análisis descriptivo de los menores agresores. Psicopatología Clínica, Legal y Forense, 10, 37-53.
Griesel, D., Ternes, M., Schraml, D., Cooper, B. S., i Yuille, J. C. (2013). The ABC’s of CBCA: Verbal credibility assessment in practice. A: B. S. Cooper, D. Griesel i M. Ternes (coords.), Applied Issues in Investigative Interviewing, Eyewitness Memory, and Credibility Assessment (pàg. 293-323). New York: Springer.
Juárez, R. (2006). El menor como testigo: Fundamentos y técnicas. A: M. A. Soria i D. Sáiz (coords.), Psicología criminal (pàg. 163-187). Madrid: Pearson Educación.
Kelly, J. F. i Lamb, M. E. (2000). Using child development research to make appropriate custody and access decisions for young children. Family and Conciliation Courts Review, 38, 297-311.
López, F. (2008). Necesidades en la infancia y en la adolescencia. Respuesta familiar, escolar y social. Pirámide: Madrid.
López, J. (2006). El menor como testigo: Fundamentos y técnicas. En: Psicología criminal (pàg. 163-187). Pearson Educación.
Portillo, C. (2001). Tratamiento psicológico de niños víctimas de abuso sexual. Equipo de Orientación Educativa. Málaga: Centro.
Redondo, S. (2006). ¿Sirve el tratamiento para rehabilitar a los delincuentes sexuales? Revista Española de Investigación Criminológica, 6(4), (pàg. 1-22)
Tejeiro, R. i Gómez, J. (2011). Divorcio, custodia y bienestar del menor: Una revisión de las investigaciones en Psicología. Apuntes de Psicología, 29, 425-434.
Vilalta, R. J. (2011). Descripción del Síndrome de Alienación Parental en una muestra forense. Psicothema, 23, 636-641.
Villanueva, L., Górriz, A. B. i Cuervo, K. (2009). Cuando el menor es víctima de la violencia. Revista Electrónica de Motivación y Emoción, 32-33.
Boqué, M. C. (2002). Guía de mediación escolar. Programa comprensivo de actividades de 6 a 16 años. Barcelona: Octaedro-Rosa Sensat.
Cerezo, F. (1999). Conductas agresivas en la edad escolar. Madrid: Pirámide.
Cerezo, F. (2001). La violencia en las escuelas. Madrid: Pirámide.
Collell J., Escudé, C. (2019). Assetjament escolar. Una intervenció breu i estratègica a les Illes Balears a partir del qüestionari CESC. Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar. Palma.
Collell J., Escudé, C. (2019). Bullying: més enllà de la paraula. Perspectiva Escolar. Monogràfic assetjament escolar, 404, pp. 7-10.
Cornelius, H. i Faire, S. (1998, 4a ed.). Tú ganas, yo gano. Cómo resolver conflictos creativamente. Madrid: Gaia.
Esteve, J. M. (1997). La formación inicial de los profesores de secundaria. Barcelona: Ariel.
Fernández, I. (1999). Prevención de la violencia y resolución de conflictos. Madrid: Narcea.
Fernández, I. (2001). Guía para la convivencia en el aula. Barcelona: Cisspraxis.
Galtung, J. (1998). Tras la violencia 3R: reconstrucción, reconciliación,, resolución. Afrontando los efectos visibles e invisibles de la guerra y la violencia. Bilbao: Gernika Gogoratuz.
Girard, K. i Koch, S.J. (1997). Resolución de conflictos en las escuelas. Buenos Aires: Granica.
Goldstein, S. (1995). Understanding and Managing Children's Classroom Behavior. Nova York: John Wiley.
Gómez, L. i Carrascosa, J. (2000). Prevención del estrés profesional docente. Valencia: Generalitat Valenciana.
González, J. i García Bacete, F. J. (2010). SOCIOMET. Programa para la realización de estudios sociométricos. Madrid: TEA Ediciones.
Monjas, C. (2007). Cómo promover la convivencia: programa de asertividad y habilidad es sociales. Madrid: CEPE.
Olweus, D. (1998). Conductas de acoso y amenazas entre escolares. Madrid: Morata.
Ortega, R. (2000). Educar la convivencia para prevenir la violencia. Madrid: Visor.
Porro, B. (1999). La resolución de conflictos en el aula. Barcelona: Paidós.
Pujolas, P. (2009). 9 ideas clave. El aprendizaje cooperativo. Barcelona: Graó.
Ross, J. i Watkinson, A. M. (1999, eds.). La violencia en el sistema educativo. Del daño que las escuelas causan a los niños. Madrid: Editorial La Muralla.
Rozenblum, S. (1998). Mediación en la escuela. Resolución de conflictos en el ámbito educativo adolescente. Buenos Aires: Aique Grupo Editor.
Segura, M. i Arcas, M. (2009). Relacionarnos bien: programa de competencia social para niños y niñas de 4 a 12 años. Madrid: Narcea.
Sidera F., Serrat E., Collell J., Perpiñà G., Ortiz R., Rostan C. (2020). Bullying in primary school children: the relationship between victimization and perception of being a victim. International Journal of Environmental Research and Public Health.
Sidera, F., Rostan, C., Agell, S., Serrat, E., Perpiñà, G., Collell, J., Ortiz, R., Móra, I., Amador, A. (2019). Bullying i Ciberbullying a l’Ed. Primària a Catalunya. Fundació Barça, Grup Recerca Llenguatge i Cognició UdG.
Sidera F., Rostan C., Collell J., Agell S. (2019). Aplicación de un programa de aprendizaje socioemocional y moral para mejorar la convivencia en educación secundaria. Universitas Psychologica, vol. 18, no. 4. Bogotá, Colombia.
Torrego, J. C. (2000). Mediación de conflictos en instituciones educativas. Manual para la formación de mediadores. Madrid: Narcea.