Bibliografia Recomanada UJI

Bibliografia recomanada · PE0902

Cercant les referències al catàleg...

  • Saragossà, Abelard (2005): Gramàtica valenciana raonada i popular. Els fonaments. València, Tabarca. [2a edició]

  • Valor, Enric (1977): Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià. València, 3 i 4. [amb diverses edicions]

  • Acadèmia Valenciana de la Llengua: Diccionari normatiu valencià. http://www.avl.gva.es/lexicval/

  • Alcover-Moll-Sanchis: Diccionari català-valencià-balear. http://dcvb.iecat.net/

  • Institut d’Estudis Catalans (1995): Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat/

  • Ferrer Pastor, Francesc (1974): Vocabulari. Castellà-valencià. Valencià-castellà. València.

  • Adam, Jean-Michel i Marc Bonhomme (1997): L’argumentation publicitaire. Rhétorique de l’éloge et de la persuasion. París, Nathan.

  • Adam, Jean-Michel i Marc Bonhomme (ed.) (1990): Analyses du discours publicitaire. Tolosa, EUS.

  • Alcover, Antoni M. (2006): Dietari de l’excursió filològica 1906. Barcelona, Proa.

  • Amadeo, Imma i Solé, Jordi (2009): Curs pràctic de redacció. Barcelona, Educaula.

  • Amossy, Ruth (2006): L’argumentation dans le discours. París, Armand Colin.

  • Amossy, Ruth i Anne Herschberg Pierrot (1997): Stéréotypes et clichés. París, Armand Colin.

  • Anscombre, Jean-Claude (1995): «De l'argumentation dans la langue à la théorie des topoï», dins Anscombre, Jean-Claude (ed.): Théorie des topoï, París, Kimé, pp. 11-47.

  • Ducrot, Oswald (1983): L’argumentation dans la langue. Liège, Mardaga.

  • Ducrot, Oswald (1994): La argumentación en la lengua. Madrid, Gredos.

  • Aracil, Lluís (1984): «L'ús del català estàndard: la qüestió dels dialectes», COM ensenyar català als adults, núm. 1.

  • Artigas, Rosa i altres (2003): Tipotext. Una tipologia de textos de no-ficció. Vic, Eumo.

  • Badia, Jordi i altres (1997): El llibre de la llengua catalana. Barcelona, Castellnou.

  • Badia, Jordi i altres (1997a): «Els signes de puntuació», dins Llibre de la llengua catalana, Barcelona, Castellnou, pp. 557-592.

  • Bajtín, Mijail (1982): «El problema de los géneros discursivos», Estética de la creación verbal, México, Siglo XXI.

  • Bassols, Margarida (2010): «La construcció de la identitat transnacional a través del discurs polític: la globalització», dins Marín, Maria Josep i altres (ed.) (2010), pp. 19-58.

  • Bassols, Margarida (1997): La llengua de TV3, Barcelona, Empúries.

  • Bassols, Margarida i Anna M. Torrent (1996): Models textuals, Vic, Eumo.

  • Bassols, Margarida i Mila Segarra (ed.) (2009): El col·loquial dels mitjans de comunicació, Vic, Eumo.

  • Bauman, Zygmunt (2005): Liquid Life, Cambridge, Polity Press.

  • Bibiloni, Gabriel (1997): Llengua estàndard i variació lingüística, València, Eliseu Climent.

  • Bonet, Sebastià (2002): «Les subordinades substantives», dins Solà (2002), capítol 19, pp. 2321-2387.

  • Brown, Gillian i George Yule (1983): Discourse Analysis, Cambridge, Cambridge University Press.

  • Cabré, Maria Teresa (2004): «Introducció: la importància de la neologia per al desenvolupament sostenible de la llengua catalana», dins Freixa-Solé (coord.) (2004), pp. 17-45.

  • Cabré, Maria Teresa et al. (2001): «Anàlisi contrastiva de la innovació lèxica en català i en castellà», Caplletra, 30, 192-212.

  • Calaforra, Guillem (2001): «Secessionistes i unionistes», dins Vallverdú, Josep (dir.) Enciclopèdia de la llengua catalana , Barcelona, Edicions 62, p. 181.

  • Carbonell, Jordi (1979): «Elements d’història social i política de la llengua catalana», Treballs de sociolingüística catalana , 2, pp. 87-102.

  • Carel, Marion i Oswald Ducrot (2005): La semántica argumentativa: una introducción a la teoría de los bloques semánticos, Buenos Aires, Colihue Universidad.

  • Carel, Marion i Oswald Ducrot (2008): «Descrição argumentativa e descrição polifônica: o caso da negação», Letras de Hoje, vol. 43, núm. 1 (gener-març de 2008), pp. 7-18.

  • Casals, Daniel (2003): El català en antena, Benicarló, Onada.

  • Cassany, Daniel (2007): Esmolar l’eina, Barcelona, Empúries.

  • Castellà, Josep M. i Montserrat Vilà (2002): «La llengua oral formal: una fesomia gramatical pròpia», dins Vilà (coord.) (2002), pp. 95-109.

  • Castellà, Josep M. i Montserrat Vilà (2002): «La llengua oral formal: un espai intermedi entre oralitat i escriptura», dins Vilà (coord.) (2002), pp. 19-30.

  • Charaudeau, Patrick i Dominique Maingueneau (2002): Dictionnaire d’analyse du discours, París, Seuil.

  • Charolles, Michel (1978): «Introduction aux problèmes de la cohérence des textes», dins Langue française, 38, pp. 7-42.

  • Colom, Ramon (dir.) (2001): «300 anys sense imposicions?», [vídeo], Millennium, Canal 33, Televisió de Catalunya.

  • Combettes, Bernard (1983): Pour une grammaire textuelle. La progression thématique, Bruxelles-París 1988 (2ª ed.), De Boeck - Duculot.

  • Coromines, Joan (1971): Lleures i converses d’un filòleg, Barcelona, Club Editor.

  • Cuenca, Maria Josep (1988): L’oració composta, vol. 1, València, Universitat de València.

  • Cuenca, Maria Josep (1990): «Els matisadors: connectors oracionals i textuals», Caplletra, 8, pp. 149-167.

  • Cuenca, Maria Josep (1990): «Sobre el català als mitjans de comunicació de massa», dins Salvador, Vicent (coord.) Teletextos I, València, Universitat de València, pp. 121-150.

  • Cuenca, Maria Josep (1991a): L’oració composta, vol. 2, València, Universitat de València.

  • Cuenca, Maria Josep (1991b): Les oracions adversatives, València, Universitat de València.

  • Cuenca, Maria Josep (1999): «La connexió en la construcció discursiva», Articles de didàctica de la llengua i la literatura, 17, pp. 77-89.

  • Cuenca, Maria Josep (2000): «Estudi estilístic i contrastiu de l’arquitectura de l’oració. Estil segmentat vs. estil cohesionat» dins Caplletra, 29, pp.105-120.

  • Cuenca, Maria Josep (2002): «Els connectors textuals i les interjeccions», dins Solà (2002), capítol 31, pp. 3173-3237.

  • Cuenca, Maria Josep (2003): Sintaxi catalana, Barcelona, Editorial UOC.

  • Cuenca, Maria Josep (2006): La connexió i els connectors. Perspectiva oracional i textual, Vic, Eumo.

  • Cuenca, Maria Josep (2007): La sintaxi, Barcelona, Editorial UOC.

  • Cuenca, Maria Josep (2008): Gramàtica del text, Alzira, Bromera.

  • Cuenca, Maria Josep i Francesca Nicolau (2007): «Els signes de puntuació», dins Tècniques de producció de textos especialitzats, III, Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya.

  • Cuenca, Maria Josep i Manel Pérez Saldanya (2002): Guia d’usos lingüístics. 1. Aspectes gramaticals, València [en línia], Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana <www.ua.es/institutos /inst.filovalen/ Guia usos.pdf>

  • Ducrot, Oswald (1984): Le dir et le dit, Paris, Éditions de Minuit.

  • Ducrot, Oswald (1980): Les mots du discours, Paris, Éditions de Minuit.

  • Eco, Umberto (1977): A theory of semiotics, Milano, Bompiani [Trad. cast.: Tratado de semiótica general, Barcelona, Lumen, 1977 (3ª ed. 1985), pp. 34-36 i 86-95]

  • Eggs, Ekkehard (1994): Grammaire du discours argumentatif, París, Kimé.

  • Enciclopèdia Catalana (1998): «Català», Enciclopèdia catalana bàsica interactiva [cd-rom], Barcelona, Proa – El Periódico.

  • Espinal, Maria Teresa (1988): Significat i interpretació, Barcelona, Abadia de Montserrat.

  • Ferrer, Montserrat (2004): Els pronoms febles, València, Tàndem (13a ed.)

  • Forceville, Charles (1996): Pictorial metaphor in advertising, Londres, Routledge.

  • Forceville, Charles (2008): «Metaphor in pictures and multimodal representations», dins Raymond W. Gibbs Jr. (ed.): The Cambridge Handbook of Metaphor and Thought, pp. 462-482.

  • Forceville, Charles i Eduardo Urios-Aparici (2009): Multimodal metaphor, Berlín – Nova York, Mouton de Gruyter.

  • Fuster, Joan (1972): Babels i babilònies, dins Obres completes, vol. 6, Barcelona, Edicions 62.

  • Fuster, Joan (1990): «Per una cultura catalana majoritària», dins Ferrando (ed.) (1990), pp. 149-171.

  • Gifreu, Josep (1987): «Cultura, comunicació i dependència», dins Segones reflexions crítiques sobre la cultura catalana, Generalitat de Catalunya. DC, pp. 1-30 [reproduït dins Gifreu, Josep (2006)]

  • Gifreu, Josep (2003): «Els mitjans audiovisuals: laboratoris de la segona oralitat», dins Martí-Mestres (ed.) (2003), pp. 137-147.

  • Gifreu, Josep (2006): La pell de la diferència. Comunicació, llengua i cultura des de l’espai català, Barcelona, Pòrtic.

  • Gimeno, Montserrat (coord.) (1989): Mapes per a l’estudi de la llengua catalana, monogràfic de COM ensenyar català als adults, Suplement núm. 6, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

  • Ginebra, Jordi (2003): «Fraseologia, concurrències lèxiques i llengua estàndard», dins Pradilla, Miquel Àngel (ed.) (2003): Identitat lingüística i estandardització, Valls, Cossetània i URV.

  • Gomis, Llorenç (1997): «Gèneres literaris i gèneres televisius», dins Burdeus, Maria Dolores i altres (ed.) La diversitat discursiva, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, pp. 187-197.

  • Gomis, Llorenç (1989): «Funció dels gèneres en el periodisme», dins Teoria dels gèneres periodístics, Barcelona, Generalitat de Catalunya, pp. 78 i 98-111.

  • Gomis, Llorenç (1989): «Gèneres literaris i gèneres periodístics», Periodística, núm. 1, pp. 129-141.

  • Grau, Maria (2002): «La modalització: adequació del text als paràmetres de la situació de comunicació», dins Vilà, Montserrat (coord.) (2002), pp. 83-94.

  • Graves, G & Short, M. (1995): The use and abuse of the English Language, Nova York, Marlow &Co.

  • Halliday, M. A. K. i R. Hassan (1976): Cohesion in English, Londres, Longman.

  • Hessel, Stéphane (2011): Indignez-vous! Barcelona, Columna Edicions/Destino.

  • IEC Secció Filològica (2006): «La dixi i les categories lèxiques i gramaticals», dins Gramàtica de la llengua catalana [en línia], Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

  • IEC Secció Filològica (2009): «Els tipus de lletra» [en línia], dins Gramàtica de la llengua catalana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

  • IEC Secció Filològica (2009): «La grafia dels mots» [en línia], dins Gramàtica de la llengua catalana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

  • Lacroix, Michel (2001): Le culte a l’emotion, París, Flammarion [El culte a l’emoció, Barcelona, La Campana, 2005].

  • Lakoff, George (2004): Don’t think of an elephant! Know your values and frame the debate, Cambridge, Polity Press [No pensis en un elefant! Llenguatge i debat polític, Barcelona, Viena, 2008].

  • Levinson, Stephen C. (1983): Pragmatics, Cambridge, Cambridge University Press [Pragmática, Barcelona, Teide].

  • López del Castillo, Lluís (2001): «La variació funcional», dins Vallverdú, Josep (dir.) Enciclopèdia de la llengua catalana, Barcelona, Edicions 62, pp. 196-198.

  • Loureda, Óscar i Esperanza i Esperanza Acín (2010): Los estudios sobre marcadores del discurso en español, hoy, Madrid, Arco Libros.

  • Macià, Jaume (1992): Faci'ls fàcils, els pronoms febles, Barcelona, Teide.

  • Maingueneau, Dominique (1991): L’analyse du Discours, París, Hachette, pp. 207-250.

  • Maingueneau, Dominique (1998): Analyser les textes de communication, París, Dunod.

  • Maingueneau, Dominique i Vicent Salvador (1995): Elements de lingüística per al discurs literari, València, Tàndem.

  • Marí, Isidor (1983): «Registres i varietats de la llengua», COM ensenyar català als adults, núm. 3.

  • Marí, Isidor i Daniel Cassany (1990): Els perfils del català (varietats de la llengua catalana [vídeo], Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament.

  • Marín, Enric i Joan Manuel Tresserras (1994): Cultura de masses i postmodernitat, València, Tres i quatre, pp. 195-199.

  • Marín, Maria Josep i altres (ed.) (2010): Discurs polític i identitats (trans)nacionals, València, Universitat de València [ Quaderns de filologia, annex 72].

  • Martí, Joan i Josep M. Mestres (ed.) (2003): «És espontània l’oralitat?», dins Martí-Mestres (ed.) (2003), pp. 197-211.

  • Martí, Joan i Josep M. Mestres (ed.) (2003): L’oralitat als mitjans de comunicació, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

  • McCarthy, Michael (1991): Discourse Analysis for Language Teachers, Cambridge, Cambridge University Press.

  • Molla, Antoni (1990): La llengua dels mitjans de comunicació, Alzira, Bromera.

  • Molla, Antoni (1990): «El model oral referencial: criteris d’elocució», dins La llengua dels mitjans de comunicació, Alzira, Bromera, pp. 83-101.

  • Molla, Antoni (ed.) (1998): La política lingüística a la societat de la informació, Alzira, Bromera.

  • Molla, Antoni (ed.) (2001): Ideologia i conflicte lingüístic, Alzira, Bromera.

  • Nicolau, Francesca i Maria Josep Cuenca (2007): «Puntuació i aspectes formals» [material electrònic], dins Tècniques de producció de textos especialitzats, III, Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya.

  • Núñez Ladevéze (1991): La construcción del texto, Madrid, Eudema.

  • Ong, Walter J. (1982): Orality and Literacy. The Technologizing of the Word, London, Methuen & Co [Oralidad y escritura. Tecnologías de la palabra, México, Fondo de Cultura Económica, 1987]

  • Payrató, Lluís (2001): «La variació lingüística», dins Vallverdú, Josep (dir.) Enciclopèdia de la llengua catalana, Barcelona, Edicions 62, pp. 170-171.

  • Payrató, Lluís (2003): «Factors de la variació funcional», Pragmàtica, discurs i llengua oral, Barcelona, Editorial UOC, pp. 185-186.

  • Payrató, Lluís (2003): «Variació funcional i llengua oral», dins Pragmàtica, discurs i llengua oral, Barcelona, Editorial UOC, pp. 177-272.

  • Payrató, Lluís (2003): Pragmàtica, discurs i llengua oral: introducció a l’anàlisi funcional de textos, Barcelona, Editorial UOC.

  • Payrató, Lluís (ed.) (2004): Les fronteres del llenguatge, Barcelona, PPU.

  • Pérez, Carles (pres.) (2005): «Homes i dones: Parlem idiomes diferents?» [ràdio], dins La solució, Barcelona, Catalunya Ràdio, 4 d’octubre de 2005 [conversa amb Pere Font] http://www.catradio.com/cr/solucio/

  • Pigem, Jordi (2010): Qüestió de valors. Del consumisme a la sostenibilitat, València, Tres i quatre.

  • Pla, Albert (2009): «El català col·loquial», Avui, 29 d’abril de 2009, p. 23 http://paper.avui.cat/article/diàleg/162422/catala/col%C2%B7loquial.html

  • Plantin, Christian (1996): La argumentación, Barcelona, Ariel.

  • Polanco, Lluís B. (1990): «Reflexions sobre el model lingüístic dels mitjans de comunicació valencians», dins Ferrando, Antoni (ed.) (1990), pp. 25-50.

  • Polanco, Lluís B. (1990b): «Elements per a una proposta morfosintàctica», dins Ferrando, Antoni (ed.) (1990), pp. 65-100.

  • Pons, Lídia (2004): «Unitats comunicatives i llengua escrita en la publicitat», dins Martí-Mestres (ed.) (2004), pp. 85-100.

  • Portolés, José (2001): Marcadores del discurso, Barcelona, Ariel.

  • Pujol, Josep M. i Joan Solà (1993): Tracta de puntuació, Barcelona, Columna.

  • Pujol, Josep M. i Joan Solà (2000): Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic, Barcelona, Columna.

  • Ribas, Montserrat (2002): «De la explicación a la argumentación», Textos, núm. 29, pp. 11-20.

  • Ruiz, Francesc (1996): Història social i política de la llengua catalana, València, Eliseu Climent.

  • Ruiz, Francesc i Rosa Sanz (1990): Quaderns d’activitats 1, València, Tàndem.

  • Sabater, Ernest (1988): «Un model de llengua per als mitjans de comunicació», Escola catalana, 246, pp. 23-24.

  • Sáez, Ferran (2003): Què (ens) passa? Subjecte, identitat i cultura en l’era de la simulació, Barcelona, Proa.

  • Sáez, Ferran (2008): Mitjans de comunicació i valors, Barcelona, Fundació Lluís Carulla.

  • Salvador, Vicent (1990a): «Els registres orals», dins Ferrando, Antoni (ed.) La llengua als mitjans de comunicació, València, Universitat de València - IFV, 205-222.

  • Salvador, Vicent (1995): «De la fraseologia a la lingüística aplicada», Caplletra 18, 11-30.

  • Salvador, Vicent (2000): «Idiomaticitat i discurs prefabricat», dins Salvador-Piquer (ed.) (2000), 19-31.

  • Salvador, Vicent (2002): «Les construccions condicionals i les concessives», dins Solà, Joan (ed.) (2002), capítol 28, pp. 2977-3025.

  • Salvador, Vicent i Adolf Piquer (ed.) (2006): El discurs prefabricat, 1. Estudis de fraseologia teòrica i aplicada, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I.

  • Salvador, Vicent i Laia Climent (ed.) (2006): El discurs prefabricat, 2. Fraseologia i comunicación social, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I.

  • Salvador, Vicent (2010): «L’eufemisme, entre la retòrica i la política», dins Marín, Maria Josep i altres (ed.) (2010), pp. 133-159.

  • Sancho, Pelegrí (1999): Introducció a la fraseologia. Aplicació al valencià col·loquial, Paiporta, Denes.

  • Saragossà, Abelard (2002): «Les construccions comparatives i les oracions consecutives», dins Solà (2002), capítol 30, pp. 3095-3171.

  • Schiffrin, Deborah (1987): Discourse markers, Cambridge, Cambridge University Press.

  • Secretariat de Promoció del Valencià (1996): Gripau, Alacant, Universitat d’Alacant.

  • Serafini, T. (1992): Come si scrive, Milano, Fabbri-Bompiani [Trad. Cast.: Cómo se escribe, Barcelona, Paidós, 1994]

  • Serra, Enric i Manuel Prunyonosa (2002): «La coordinació», dins Solà, Joan (ed.) (2002), capítol 17, pp. 2181-2245.

  • Solà, Joan (2002b): «Les subordinades de relatiu», dins Solà, Joan (dir.) (2002), capítol 21, pp. 2455-2565.

  • Solé, Eulàlia (2002): «Renecs a la televisió», Avui, 13 de juny de 2002.

  • Soler, Toni (2003): «La creació d’argot en televisió», dins Martí-Mestres (ed.) (2003), pp. 179-186.

  • Teruel, M. Elvira (1997): Retòrica, informació i metàfora. Anàlisi aplicada als mitjans de comunicació de massa, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I.

  • Todolí, Júlia (1998): Els pronoms personals, València, Universitat de València.

  • Tubau, Ivan (1990a): Paraula viva contra llengua normativa, Barcelona, Laertes.

  • Tubau, Ivan (1990b): El català que ara es parla. Llengua i periodisme a la ràdio i la televisió, Barcelona, Empúries.

  • Tuson, Jesus (2001): Històries naturals de la paraula, Barcelona, Empúries, pp. 49-59.

  • Valle, Maria (2002): Els pronoms febles: morfologia, sintaxi i combinació de pronoms, Barcelona, Generalitat de Catalunya.

  • Van Dijk, Teun A. (1983): La ciencia del texto: una aproximación interdisciplinaria, Barcelona, Paidós.

  • Van Dijk, Teun A. (2001): «Un estudi lingüístic de la ideologia?», dins Mollà, Toni (ed.) (2001), pp. 33-56.

  • Van Dijk, Teun A. (2003a): Ideología y discurso, Barcelona, Ariel.

  • Van Dijk, Teun A. (2003b): «Las ideologías en la sociedad», dins Ideología y discurso, Barcelona, Ariel, pp. 42-49.

  • Van Dijk, Teun A. (2010): «Discurs, poder i elits simbòliques», dins Marín, Maria Josep i altres (ed.) (2010), pp. 79-98.

  • Van Leeuwen, Theo (2005): Introducing social semiotics, London – New York, Routledge.

  • Van Leeuwen, Theo (2008): Discourse and practice: new tools for critical discourse analysis, Oxford - New York, Oxford University Press.

  • Viana, Amadeu i Jordi Suïls (2002): «Les construccions causals i les finals», dins Solà, Joan (dir.) (2002), capítol 27, pp. 2937-2975.

  • Vilà, Montserrat (2002b): «Estratègies comunicatives de l’explicació oral», dins Vilà, Montserrat (coord.) (2002a), pp. 31-30.

  • Vilà, Montserrat (coord.) (2002a): Didàctica de la llengua oral formal, Barcelona, Graó.

  • Villalba, Xavier (2002): «La subordinació», dins Solà, Joan (dir) (2002), capítol 18, pp. 2247-2319.

  • Widdowson, H. G. (1978): Teaching language as communication, Oxford, Oxford University Press.